Obra poètica de Salvatore Quasimodo

avui escric poesies que he trobat... la primera per buscar un repòs...

MIRALL
Ara mateix al tronc
floreixen les gemmes:
un verd més nou que l'herba
al cor li és repòs:
ja semblava ben mort el tronc,
vinclat al penyalar.

I tot se'm fa miracle:
i sóc aquella aigua de núvol,
que avui emmiralla en les fosses
el seu bocí de cel més blau,
aquell verd que rebenta l'escorça
que tanmateix anit no hi era.

És del Salvatore Quasimodo. Un llibre que vaig triar per la portada, o per les tapes, o pel blanc de les fulles, o per l'arbre en blanc i nengre de la foto... tot just l'he començat... però el poema que em ronda és un altre... encara que potser no toqui... però el poso... de fet és el principi del poema... si, m'agrada el blanc...

I LA TEVA ROBA ÉS BLANCA
Tens el cap inclinat i m'esguardes;
i la teva roba és blanca,
i un pit aflora del brodat
desllaçat sobre l'espatlla esquerra.

(...)