avui escric poesies que he trobat... la primera per buscar un repòs...
MIRALL
Ara mateix al tronc
floreixen les gemmes:
un verd més nou que l'herba
al cor li és repòs:
ja semblava ben mort el tronc,
vinclat al penyalar.
I tot se'm fa miracle:
i sóc aquella aigua de núvol,
que avui emmiralla en les fosses
el seu bocí de cel més blau,
aquell verd que rebenta l'escorça
que tanmateix anit no hi era.
És del Salvatore Quasimodo. Un llibre que vaig triar per la portada, o per les tapes, o pel blanc de les fulles, o per l'arbre en blanc i nengre de la foto... tot just l'he començat... però el poema que em ronda és un altre... encara que potser no toqui... però el poso... de fet és el principi del poema... si, m'agrada el blanc...
I LA TEVA ROBA ÉS BLANCA
Tens el cap inclinat i m'esguardes;
i la teva roba és blanca,
i un pit aflora del brodat
desllaçat sobre l'espatlla esquerra.
(...)
10 sense Gabo
Fa 1 dia
2 comentaris:
Saps que aquest Salvatore Quasimodo no el coneixia...i m'agrada i també et diré que els seus poemes tenen una retirada a les coses que escrius, a la manera que tens d'escriure...potser s'ha "copiat" de tu? he cercat informació i resulta que és tot un premi Nobel de literatura i li van concedir el 1959 l'any que vaig nàixer....Vés per on tens un estil semblant...em sembla que em regalaré un llibre d'aquest autor per sant Jordi...
Ja ve Sant Jordi? aix... bueno me n'alegro que t'agradi el Salvatore... però em sembla que hi ha molta distància entre ell i jo... un petó i una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada