divendres, 2 de juliol del 2010

Costures

Ahir em vaig llegir al tren, potser massa depressa, que la poesia vol repós, aquest llibre de la Mireia Calafell. Ja anava amb el títol a la butxaca i em va costar dos intents comprar-me'l. Però el vaig trobar i amb la il·lusió d'un tressor al bolso vaig desfer el camí de casa. Sí, m'ha agradat aquesta poesia de llenguatge proper, situacions quotidianes, sentiments viscuts, i també, ho dic, de dona.

Us en deixo un tast:

Coixí

Sóc el coixí
que amb impaciència espera
anar recuperant la forma
que deformi el teu perfil.
Em trec a prendre l'aire
per ventilar el record d'aquesta olor,
desafiant el tint amb l'aigua de la pluja.
Salto per espolsar-me l'enyor
que has anat deixant a les costures
i faig veure que trobo, amarada de tu,
uns altres braços
on estendre'm.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

La poesia vols repòs ben cert...pinta molt bé aquest poemari!

fanal blau ha dit...

Aquest poema és preciós, segur que també el recull de poemes de la Mireia Calafell.
Ara ja sempre la podràs tornar a llegir quan et plagui.
Me'n dones alguna referència més de l'editorial?
Una abraçada, calaix!

calaix ha dit...

Ed. Viena
però millor deixo l'enllaç: http://www.llibres.cat/ca/llibres/costures

:-)

fanal blau ha dit...

Moltes gràcies, calaix!