Sento la calor
que regalima pell enfora
i ara voldria caminar acompanyant les teves passes
que imagino en la distància.
paro l'orella,
escolto la teva veu,
i els teus gestos quotidians
es fan presents.
curiosa finestra
que ens apropa
aquest telèfon sense fils...
10 sense Gabo
Fa 2 dies
2 comentaris:
Preciós, calaix!
gràcies fanal! :-)
Publica un comentari a l'entrada