on hi ha el barret de copes?
aquell negra i alt
on han deixat els desigs
i amb els ulls tancats
i la mà dels innocents
pots estirar ben fort
aquesta flor
que vui per tu...
que vui per mi...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
Estàs molt poètica calaix! uns poemes preciosos ! espero que puguis estirar ben fort aquesta flor!
Ja veig que estàs una mica saturada de poemes... a mi també m'agraden els teus ;-)
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada