dimecres, 14 de juliol del 2010

poema

No ens trobarem les passes.
Aniré apartant pedres
amb petits cops d'esperdenya.
La pols del camí,
em quedarà enganxada...
i la lluna distreta
farà ganxet amb llana violeta.

He imaginat la foto de la tarda,
i n'ha sortit una ombra solitària...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Molt maco el poema! tot va bé calaix?

calaix ha dit...

Gràcies Elvia! si, tot bé ;-)
una abraçada!