dimarts, 7 de juliol de 2009

cabòria

Vui escriure alguna cosa per passar pàgina de l'últim post. Avui he passejat per Barcelona. He intentat fer la turista (per alguna cosa faig festa). I he fet un parell de fotos a Colom (mira, és que no en tenia cap). Després se m'ha passat el moment de tirar fotos i ja no he tornat a treure la càmara. Jo crec que tinc bon ull per les fotos (deixeu-me tenir una il·lusió), però em costa posar-m'hi. L'exposició que finalment he anat a veure ha estat la de Tutamkamon. No és que sigui una apassionada egiptòloga. Però em picava la curiositat. La veritat és que si que et fa una idea clara de com era la seva tomba. El que no m'ha acabat de fer el pes ha estat l'excés (?) de so i audiovisuals. D'acord dos vídeos. Però no te'ls podies deixar, era obligat passar-hi i llavors no podies recular. És curiós el que atrau Egipte. Potser és que de fet tota la nostra civilització sorgeix d'allà...

3 comentaris:

coses2 ha dit...

Ostres, jo també hi vull anar a veure aquesta del Tutankamón. A mi m'atrau molt tot el tema d'Egipte. A la gent li agrada perquè és una civilització molt antiga i molt misteriosa de la que encara s'estan descobrint coses noves i perquè no admetre que això de les tombes també té morbo.

Elvira FR ha dit...

Ei us recomano el Museu Egipci, és un museu privat, i l'entrada no és barata però val la pena...és d'un senyor que es diu Clos, res a veure amb l'ex alcalde de Barcelona, que és un enamorat d'Egipte, i ha reunit una col.lecció important de mòmies, escultures....objectes...a més també fan cursos sobre Egipte, jeroglífics...

calaix ha dit...

coses2: si, realment hi ha moltes coses que poden sorprendre d'Egipte, i la seva història. Ara a mi les mòmies exposades en una vitrina, la veritat és que em fan pena... penso... pobres, ells que volien ser enterrats per arribar a l'altra vida i nosaltres els desnterrem i els exposem... no sé, penso que a mi no m'agradaria acabar així... i ells són persones...

Elvira: si, un museu que tinc pendent (tot i la pena per les mòmies), més encara m'agradaria aprendre a desxifrar jeroglifics! ha de ser apasionant. I quan vaig veure la pedra Rosetta al British la veritat és que em va impactar. Tant gran. :-)