dissabte, 18 de juliol del 2009

poema

No hi ets,
i a poc a poc els camins es descreuen.

Llegeixo una etiqueta del revés.
Veig els meus mocadors tenyits
i penso a guardar-los al fons de l'armari.

Quin poc glamour.

D'acord,
hauré de buscar la paraula al diccionari.

Tindré sort,
hi trobaré tot de mots
de sonoritats diverses:
una contundent,
una suau,
una plena de pessigolles,

He somrigut, ja m'he salvat.
Per les paraules.