No hi ets,
i a poc a poc els camins es descreuen.
Llegeixo una etiqueta del revés.
Veig els meus mocadors tenyits
i penso a guardar-los al fons de l'armari.
Quin poc glamour.
D'acord,
hauré de buscar la paraula al diccionari.
Tindré sort,
hi trobaré tot de mots
de sonoritats diverses:
una contundent,
una suau,
una plena de pessigolles,
He somrigut, ja m'he salvat.
Per les paraules.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 16 hores
2 comentaris:
M'agrada molt el teu poema!!!
Gràcies :-)
Publica un comentari a l'entrada