cabòria

Avui no he pogut jugar amb la meva mascota del facebook. No m'han deixat entrar a l'aplicació. Així que no he sentit el sorollet d'inici i de passejada, ni he estat amb la tensió que no em caigués la piloteta a terra, ni he comprat plantes, ni les he plantat, ni he menjat maduixes. Estic amb mono? i com potser que perdi el temps amb aquest joc havent-hi tants llibres per llegir? per què m'agrada acariciar-la i veure com de contenta està... Potser és més fàcil perdre la consciència del que esperes fent aquestes coses? Per què les coses trivials ens deixen a zero els pensaments i ens deixen carregar les piles? Tot i que no hi ha plaer més gran que el de pensar...