dilluns, 13 de juliol del 2009

poema

Tinc un llàpis a la mà,
i amb els dits l'estrenyo amb força.

Sé que vui dibuixar un cercle.
Sé que vui trobar el meu centre.

I a la nit de lluna plena,
comptar estels amb la mà estesa.

Tinc un llàpis,
i una pena,
i un desig,
i un riure
que m'ofega.

i en l'esclat trencaré el llàpis
i al carbó i amb traç molt suau
aniré creant els meus encants