Tinc un llàpis a la mà,
i amb els dits l'estrenyo amb força.
Sé que vui dibuixar un cercle.
Sé que vui trobar el meu centre.
I a la nit de lluna plena,
comptar estels amb la mà estesa.
Tinc un llàpis,
i una pena,
i un desig,
i un riure
que m'ofega.
i en l'esclat trencaré el llàpis
i al carbó i amb traç molt suau
aniré creant els meus encants
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 17 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada