dimecres, 29 de juliol de 2009

cabòria

I seguiré fent els meus plans amb mi mateixa. I de dincs sortirà la força que m'empeny i em fa treure el sonriure. El meu. De ningú més. I potser per tothom, que un somriure així és fàcil de compartir. Potser no en sortiran grans exotismes, ni grans aventures. Però un moviment en porta un altra (l'efecta papallona?). I si, llegir l'assaig de Lampedusa sobre Stendhal a les 2 de la nit, pot ajudar a la calma. Casdascú té els seus analgèsics. Visca la curiosistat, que ens mou el cervell per bons ports.

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Endavant amb l'ànim amunt! benvingut Stendhal si té el poder de dur-te la calma i fer que somriguis!!!

coses2 ha dit...

Em fas una mica d'enveja. A mi l'època en que em sentia capaç de llegir coses com el Blanc i el Negre d'Stendhal, ja m'ha passat... No hi podria pas amb l'assaig del Lampedusa :)

coses2 ha dit...

La Mac (com no) em va corregir l'error. Em vaig llegir el Roig i el Negre. Lapsus... l'enéssim :)

calaix ha dit...

Gràcies Elvira! sempre endavant!
Bé, l'assaig és ben curtet: 88 planes, la idea de llegir-lo a aquelles hores era la calma i la son que em podia portar... ;-) El Roig el i e negre (gràcies Mac) és un llibre que em va agradar molt al seu moment... l'amor... com guanyar-lo a canvi de què? de renunciar al que som? val la pena? i per què ens enamora el que ens enamora? els llibres ens inciten a reflexionar... vols dir que passa el seu temps?