La mort. Que ens porta a la recerca de la vida i de la història. La memòria, per retenir el que se'ns escapa. Per destriar el cert del fals. O per crear la nostra vida i la dels altres que és segons qui l'escriu o qui l'explica. Repetitiva fins a fer-se certa. Una vida que és i podria ser diferents. Per què en un mateix moment passen moltes coses que potser no ho sabem però amb el temps acaben sent història. I ens marquen. O no. I donen significats diferents i ens porten a coincidències impossibles en l'espai, no en el temps. M'ha agradat el llibre de la Lolita Bosch on no explica tota la veritat. I s'inventa una ciutat que m'ha encuriosit tot i no ser la meva. I em fa pensar que tots venim de llocs molt diferents però ara som aquí i som nosaltres.
I amb els morts que ens acompanyaran sempre.
Cómo liberarte del rencor hacia tu ex
Fa 4 hores
2 comentaris:
Me n'han parlat d'aquest llibre. sempre hi ha un no sé què en això de rebuscar en els nostres orígens...
bé potser, del que parla el llibre és més la manera de buscar com ens acompanyen aquelles persones que ens hem estimat i ja no hi són... i els nostres avantpassats... potser pensarien tant diferent de nosaltres... no sé si hi podria haver entesa...
Publica un comentari a l'entrada