dimecres, 28 d’abril de 2010

la noia de les trenes 2

i et faig un petó molt a prop de l'orella i noto que segueixes desperta... i ara ja s'ha fet de nit... l'encens estava a mig cremar i a la finestra es començava a veure alguna estrella... i la noia de les trenes s'hi acosta a poc a poc amb el gat gros i gris que es deixa amanyagar... es queda una estona mirant el cel i finalment deixa el gat a terra, encén un parell d'espelmes i s'acosta tranquil·la a aquest bagul que no deixa de robar-nos els ulls... plens de curiositat... "ara l'obrirà?" "si" i de dins hi treu un saxofò... se seu còmodament i comença a tocar... i la música segueix el ritma del seu alè, el so dels seus dits... i els veïns no es queixen per què això és un conte... i la nit s'allarga amb aquest so càlid i també trist... però que omple aquesta ànima que potser som... i no massa lluny (o si) la noia de les bosses es menja el seu pastis de patates amb carn... a glops de cervesa... i amb un tall de pa... i pensa amb aquestes trenes que ha vist... i el tacte nerviós d'aquests dits que li hagués agradat acaronar... "mira ja les tenim enamorades?" "bueno això són paraules majors... de moment deixe'm-ho amb desig i pensament..." "però com es tornaran a veure?" "encara no ho sabem, tot just ha de passar la nit... escolta la música..."

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

plas plas plas!!!!!! són aplaudiments sincers! M'agrada aquest conte de la noia de les trenes!!!

calaix ha dit...

Gràcies Elvira... a veure si continuarà... o no... ;-)

coses2 ha dit...

Jo em creia que la noia de le trenes era real... ooohhh, però és un conte bonic que espero que segueixi