dijous, 22 d’abril de 2010

principi conte amb carta

Va mirar la ploma negra. Li va treure el tap i no es va poder ressitir a fer un gargot al paper que hi havia al costat del telèfon per veure si guixava. I en va sortir una línea blava. Lliscava bé. I va seguir amb el gargot molt més del que hagués sigut necessari. Se'l va quedar mirant una estona i finalment es va decidir. Va obrir el calaix, el segon de la dreta de la taula del despatx, i en va treure un plec de folis. Eren d'un groc molt fi. El blau hi quedaria bé. Va pensar en el seu somriure i va tenir ganes de trobar paraules maques... i es va perdre en el record que li portava... i sense saber massa com va notar que la mà anava dibuixant les lletres on li explicava quatre coses que eren més de déu... i potser eren vanals... potser divagava... però no va tatxar res... era un parlar amb ella... era un sentir-la a prop... era un intentar calmar-li les angoixes... i fer-li pessigolles, només per què rigues... i així de cop va posar tres ics i va signar amb el nom... d'acord, també va tenir temps per un post data... mira li agradaven els postdates... I va plegar amb cura el foli per fer-lo cabre en un sobre lila... on va escriure el nom d'ella amb l'adreça... i després de tornarhi a passar la mirada... com qui fa una carícia... la va deixar a la taula de l'entrada... demà li enviaria...

3 comentaris:

S.N. ha dit...

que bonic!

Elvira FR ha dit...

Molt bé! escriu més...si us plau ho fas bé...de fet no són principis poden ser sencers

calaix ha dit...

gràcies!

bé, serà el meu proposit per aquest any lector que comença... hi ha diferens moments on l'any recomença: per cap d'any, per l'aniversari, i per Sant Jordi... això donaria per un post?

una abraçada!