skip to main |
skip to sidebar
Era la música d'una flauta el que sonava. Dolça. Va seguir parant l'orella i va notar una serenor. I va pensar el curiós efecte de la música en els estats d'ànim. Què faria ara? va resseguir amb la carícia dels dits la fusta de la taula... o era la taula que l'acariciava a ella amb el seu tacte fi? tot un exercici donar-li la volta a les coses... i va deixar de pensar i es va fondre més amb les notes de la flauta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada