dijous, 8 d’abril del 2010

No, les dependències no són bones...

no, no vui que depenguis de mi
ni dependre de tu

només vui seure amb la il·lusió de compartir
un bon moment,
un bon llibre,
o un vers
o aquella cançò que ara no em deixa...

o el silenci...

o el capvespre...

Sí, es posaran a lloc les coses
i podràs venir amb la calma
dels peus sense pressa
i jo podré mirar-te
sense por d'entrebancar-me

què donaria per tenir la bareta
que borrès d'un cop
el tràngol d'aquest troç de camí
que encara no és planer...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

El tràngol serà breu...passarà aviat més aviat segur del que et penses...no les dependències mai són bones ....de vegades la primavera ens fa trontollar els ànims....upa! demà farà sol

calaix ha dit...

si, avui ha fet més solet... és tant cansat tot plegat... res... a canviar de xip ràpid!!
gràcies Elvira! una abraçada