dimecres, 26 de maig de 2010

conte amb paraules

En aquella habitació les parets estaven plenes de llibres, de dalt a baix. Se'ls va mirar a poc a poc... girant el cap i el cos... en un racó però va veure una radio petita... i la va encendre... i la cançó li va sortir de la boca... cantant amb força... i ja es veia ballant... fins que va caure rodona sobre el sofà... ai!... i quan es va incorporar va sentir el so d'un metall al caure a terra... què era? una clau... què deu obrir? i se la va mirar i va mirar al voltant... però res no li va semblar que tingués pany... es va aixecar i ara si que es va acostar als llibres... en va resseguir alguns amb la punta dels dits... no n'havia llegit cap... a l'atzar en va agafar un... va encendre la làmpara grisa... una frase a l'atzar... li agradaven les làmpares...i va senguir una altra cançó... I què hi feia allà? Ah si... s'havia escapat d'aquella conversa que no acavaba mai... recorrent... ja tenia mal de cap... prou... havia obert la primera porta... i ara podria descobrir a l'atzar paraules curtes i llargues... Va agafar un altre llibre.... la flor tronja del gerro allargava l'ombra sobre el sostre... i allò què era? una altra cosa misteriosa? un troç de fusta... petit i vermell... ara al palmell tenia la clau i la fusta... el va tancar i es va deixar caure un altre cop al sofà... va tancar els ulls i va mirar de no pensar res... i va tornar a dir: prou... si estava bé... i va començar a caure en un somieig... mmm... això era una altra cosa... a la ràdio seguien parlant ara d'unes boles blanques que es veu que ho rentaven tot...

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

S'hi ha amagat una Alícia dins el teu conte? l'Alicia de l'altra banda del mirall vull dir...m'agrada el conte!

calaix ha dit...

Doncs no havia pensat amb l'Alicia, no... més amb altres llibres plens de biblioteques barroques... però també s'hi adiria... Gràcies Elvira!

calaix ha dit...

bé i de fet era un intent de lligar les paraules que van venir així a l'atzar de la inspiració d'aquell moment d'un dels post de més avall... (sento la berborrea, potser els borro tots)