dilluns, 31 de maig de 2010

poema

A dincs tenim totes les notes...
el vent o els dits o el silenci
les van tocant amb ritme o a deshora...
i es va fent l'armonia de la vida
ara amb més força
ara amb més calma
hi són totes...
deixa que sonin...

mira, ara toquen les campanes de les onze...

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Ai las i ara haurien de tocar les dotze
però de la nit...i sento que sonen
les notes
que el silenci i el sol fan sonar
Un molt bon poema!

calaix ha dit...

potser també porten una cançò... gràcies Elvira! :-)