dissabte, 29 de maig de 2010

pensament

Us he explicat mai que un dia vaig conèixer una fada? potser si que la memòria és curta i el blog comença a ser llarg... però mira ara em ve al cap... la fada i el capdell de llana que em va deixar... era tronja... era tou... i el podies tocar... de fet servia per portar-lo a la butxaca i de'n tant en tant poder-lo apretar amb tota la mà... bé, no és que ens ho expliques així tal qual la fada... però és el que jo vaig imaginar... d'aquí podriem fer assossiacions d'idees... de fet en podem fer de tot el que fem, per què una mica tot som nosaltres... no ens en podem escapar... i això de fet és bo... I ara estic filosofant... tot buscant la màgia d'aquesta companyia que ara trobo en un capdell... i hi ha tantes coses que ens poden acaronar... potser només cal deixar-les...

1 comentari:

Elvira FR ha dit...

sí calaix només cal deixar que ho facin...deixar-se acaronar....