de diaris

De joveneta llegia l'última pàgina del diari Avui. Espinàs, Solsona, Montserrat Roig. Una delícia, sobretot aquell pessic de salt i de pebre... Una mirada al món amb els punts de curiositat, accent, i compromís... De la Montserrat Roig me'n vaig comprar el recull, un llibre amb cobertes verdes que cuido de lluny. D'ella també tinc dos altres llibres que em sabria greu perdre, tot i que sé que els objectes sempre han de poder ser subtituïbles i l'important dels llibres és, en tot cas, llegir-los. Si, us dic els títols, per què si, per què avui no sé com, amb el Mallorca de fons les paraules m'han portat aquests records... "L'agulla daurada" on vaig descobrir aquell vers de Puixkin que em vaig aprendre de memòria i aquell Sant Petersbug on un dia, potser, m'agradaria passejar tot resseguint, també, Dostoisky. I "Digues que m'estimes encara que sigui mentida" una reflexió sobre l'escriptura que a mi, com a ella, també em porta a la imatge de la Joan Crawford en l'escena de Johnny Guitar on dos amants es diuen que s'estimen tot negant-s'ho... una frase tendre? o una frase trista?

PD: com que ara tinc a mà el llibre i puc recuperar la poesia de Puixkin sense que la memòria em falli us la poso:

"Jo us he estimat: potser l'amor, encara,
no s'ha extingit del tot en el meu cor.
Però que això mai més ja no us contorbi:
que amb res no vull donar-vos desconhort.
Us he estimat, silent, sense esperança,
sofrint el mal del tímid i el gelós;
us he estimat tan tendrament i franca
com vulgui Déu que algú us estimi mai."