Avui he vist balcons plens de paraigües
pintats amb flors
no buscaven la pluja
feien al benvinguda al viatger
encomanant-li la calma
del que bada...
És temps de flors.
divendres, 7 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo vaig anar-hi dos anys seguits a fer jardins amb els meus alumnes al temps de flors....bon poema!
si? potser ens vam creuar passejant doncs? .... si fòssim un ull per veure aquestes coses... quina temptació ;-)
que tinguis bon dia Elvira! un petó
Publica un comentari a l'entrada