dissabte, 8 de maig de 2010

la granota i l'ós

Avui he pensat amb una granota. I amb un ós de peluix. Ella tenia una llengua llarga que treia per menjar... ell només volia abraçades... Resulta que eren personatges de contes, d'aquests que expliquen als nens... no eren només paraules... estaven ben dibuixats. Ella de color verd. Ell d'un marró fosc. I el conte m'ha quedat enrere... i he pensat en les pessigolles que et faria mentre t'anava dient, en llenguatge granota, que és bonic riure i maco acaronar... no, no m'oblido de l`ós... que ell vol abraçades...

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Jo a estones em sento com aquest os de peluix...i altre vegades rauco i faig saltirons com les granotes!

calaix ha dit...

una abraçada! ;-)

Elvira FR ha dit...

i una altra per a tu!