M'he estat llegint un llibre. Petitonet. De tacte agradable, aquells que agrada acariciar. Es diu El verdadero amor i és de'n Thich Nhat Hanh. Diu coses interessants, potser de lògica de fet. I defineix l'amor amb quatre aspectes: 1) la bondat incondicional, que no només és voler la felicitat i l'alegria de la persona estimada, sinó la capacitat per donar-li. I per això no hi ha altre camí que la de l'observació profunda de la persona per arribar a comprendre-la. Sense comprensió no es pot estimar de debò. 2) la compasió: que no és només la voluntat de treure-li el dolor a algú, sino la capacitat per fer-ho, hi aquí tornem a la comprensió. 3) l'amor és alegria. 4) és llibertat. si estimes de debó a algu li has de donar llibertat absoluta.
I també és estar present, i preguntar el que passa i demar ajut si cal i saber parlar d'afecte i tenir prou equilibri i pau per poder donar. I saber que en tot hi ha dues cares i cal saber donar-li la volta.

Però clar. Primer hi ha d'haver amor.