Avui, tot i ser un dia espès i d'afonia, estic contenta. La flor de nou mesos que vaig plantar just avans de la nevada i que havia fins i tot perdut de test del poc rastre que en va quedar... ha revifat! senyal de primavera... que la vida segueix amb força i el que ha deixat llavor... a poc a poc germina... no, no vui fer filosofia... però a vegades petites coses tenen el poder de canviar sentiments, energies o digue'ls-hi com vulguis...