i de cop s'ha obert l'abisme...
i l'estòmag es revolta...
sé que em cal temps per tornar a tenir el pas ferm
m'entrestant em quedo quieta
m'abraço fort la panxa
també tinc una manta
dimecres, 7 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Abraça't fort i jo també t'envio una abraçada! abriga't passarà...
Gràcies Elvira! a veure si passa... una abraçada ;-)
Publica un comentari a l'entrada