de moment la noia de les trenes segueix dormint entre els llençols que potser podrien ser els nostres però no ho són... només són els meus... i avui no acabo de tenir el dia rodó... així que m'assec aquí a parlar una estona amb mi... mentre deixo que a una cançò en segueixi una altra... buscades per l'atzar del youtube que no sé quin ordre segueix... encara que ara no és que vulgui ordre... més haviat em deixaria anar per aquest atzar que ens sol posar els punts sobre les iis... i a vegades hi ha frases que sonen tant bé i que jo no entenc... i n'hi ha d'altres que en la seva contradicció poden fer-hi cabre un món... i no puc enyorar els teus ulls... però ho faig...
(i mira, ara deixo a mitges la cabòria, per què si, per què vaig a buscar un somriure... o potser a canviar de música!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
:-)) somriure!!!
Va bé així?
siii!! gràcies Mac... i quina música posem?
una alegre, celebration dels kool and the gang, per exemple, tot i que no hagi res que cel.lebrar
Publica un comentari a l'entrada