dimecres, 7 d’abril del 2010

poema-cabòria-principi de pau

avui em cuido el cor.
necessito la calma del ser conscient
de l'ara i aquí
no puc ser més que jo
encara que en sóc moltes
i en podria ser més
per què tots tenim molts cantos
arrodonits, barrejats...
i vui ser capaç
de veure tot el món en la pedra de riera
en un troç de pa
en el llapis vermell
en el camí de terra...
i trobar la pau per donar-te el somriure
que vui per mi
que ha de ser jo per sobre de tots els jos
ja arribarà
ja arribarà
la calma
i deixarè de voler res
per què ho serè tot
en aquest a poc a poc
de les coses petites

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Molt maco el poema cabòria calaix....tots tenim cantos arrodonits barrejats....espero que arribi aquest deixar de voler res perquè ho seràs tot!!!!

calaix ha dit...

Gràcies Elvira... a veure si arriba... que avui no ha sigut un bon dia... però suposo que havia de passar així que de fet és un principi... per arribar a aquest equilibri que va i bé per què sempre m'enredo pensant que qui sap potser m'ha somrigut aquesta noia inventada que de fet no existeix...