principi conte amb carta

Va mirar la ploma negra. Li va treure el tap i no es va poder ressitir a fer un gargot al paper que hi havia al costat del telèfon per veure si guixava. I en va sortir una línea blava. Lliscava bé. I va seguir amb el gargot molt més del que hagués sigut necessari. Se'l va quedar mirant una estona i finalment es va decidir. Va obrir el calaix, el segon de la dreta de la taula del despatx, i en va treure un plec de folis. Eren d'un groc molt fi. El blau hi quedaria bé. Va pensar en el seu somriure i va tenir ganes de trobar paraules maques... i es va perdre en el record que li portava... i sense saber massa com va notar que la mà anava dibuixant les lletres on li explicava quatre coses que eren més de déu... i potser eren vanals... potser divagava... però no va tatxar res... era un parlar amb ella... era un sentir-la a prop... era un intentar calmar-li les angoixes... i fer-li pessigolles, només per què rigues... i així de cop va posar tres ics i va signar amb el nom... d'acord, també va tenir temps per un post data... mira li agradaven els postdates... I va plegar amb cura el foli per fer-lo cabre en un sobre lila... on va escriure el nom d'ella amb l'adreça... i després de tornarhi a passar la mirada... com qui fa una carícia... la va deixar a la taula de l'entrada... demà li enviaria...