A dincs tenim totes les notes...
el vent o els dits o el silenci
les van tocant amb ritme o a deshora...
i es va fent l'armonia de la vida
ara amb més força
ara amb més calma
hi són totes...
deixa que sonin...
mira, ara toquen les campanes de les onze...
dilluns, 31 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ai las i ara haurien de tocar les dotze
però de la nit...i sento que sonen
les notes
que el silenci i el sol fan sonar
Un molt bon poema!
potser també porten una cançò... gràcies Elvira! :-)
Publica un comentari a l'entrada