principi de conte

A poc a poc s'encen la bombeta del fanal. Ara il·lumina la plaça. Fa una llum una mica groga i les ombres s'allarguassen quan els pocs vianants s'acosten i s'allunyen... Hi ha una ombra, però, que no es mou, és la d'un banc d'aquells fets amb fines tires de fusta... és verd... però ara té aquell to de migconte... no, el banc no està sol... hi sóc jo... assentada en una punta... amb les mans a la butxaca de la jaqueta texana, acaronant el mòbil, temptada a quedar-me'l mirant... però em continc i sento el seu tacte... un tacte que em recorda que tu a vegades ets a l'altre costat... i també miro la meva ombra... i moc els peus per veure com es mou i pren vida... i això em fa pensar en les teves mans i en com m'expliquen històries d'animals fantàstics a les parets de l'habitació... i ara si... deixo el mòbil i trec les mans de les butxaques i veig com la girafa em conte que ara ja vens...