principi de conte

hi havia una vegada un borrissol que voleiava... era un un borrissol de fils de seda... a vegades trobava la teva pell... un calfred... i una mirada que buscaves... no, no era aquí... i llavors t'agafaves els braços amb força, un moment que s'allargava a uns quants... i no hi havia altra que refer-se... i començar a pensar en tot de coses per distreure's... però el borrissol era juganer... i tornava... i tu no sabies si era un àngel... i vas allargar la mà... i sense més... el borrissol s'hi va posar com buscant un repòs en aquest gest d'equilibri... i tu no podies sinó quedar-te molt quieta... quasi sense respirar... i el somriure et sortia, i aquells ulls tornaven... i ja et tens, a tu, tan gran... parlant fluixet i a cau d'orella a aquest borrissol... omplint-lo d'aquests mots tendres que volies que portés a aquest enyor que era lluny i ara el somries...