va, una mica més
que jo puc....
deixa estar les mans
oblida't d'impossibles
sigues realment millor...
fes papallones
i deixa-les volar...
t'alegraran el dia
i, qui sap, potser algu les mirarà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
o potser fes coses i no les pensis. Ni pensis per què les has fet, ni si realment les hauries hagut de fer. He après que s'apren amb l'acció. Fes-ho i després pensa en el que ja has fet, no en el que faràs o en el que hauries d'haver fet o en el que no vas fer o...
ser ara i aquí i no quedar-se encallat en el passat... ni el futur que encara no ha passat... i fer coses, tens raó...
si de fet les coses potser ja les sabem... el que costa és aquest dol... que a poc a poc paim... i anem endavant i endarrere... però sempre amb un pas més... :-)
Publica un comentari a l'entrada