experiment de paraules que venen a l'atzar

Aquest silenci de dia de festa em fa sentir el vent que té prou força per moure les branques dels arbres però no fa sonar cap campana, o potser tenen les campanes ben lligades per què no toquin a deshora? i ara recordo un concert tot especial... passejant pels carrers vells de la ciutat, de nit, i tot d'espelmes a banda i banda dels carrers... i en el passeig silenciós de la multitud de gent que érem sentiem el resonar de les campanes... si, era un concert de campanes... va ser màgic... i segur que més d'un cop vaig pensar en la sort que seria trobar-te entre la llum suau que ens descobria altres colors de les pedres... i després vam anar a sopar... i jo vaig demanar una cervesa. M'agrada aquest color ros, i l'espuma blanca... i el gust espès i fresc que pot ser tant diferent segons la cervesa... I què volia dir després d'aquesta parrafada? Que sino fos pel refredat me n'hagués anat passejar per Barcelona... hagués pujat a Montjuïc i hagués buscat, mirant la ciutat, els carrers que em se... i hagués imaginat el teu paisatge... i hagués dinat un entrepà a la terrassa de davant del MNAC... després d'haver vist l'expocisió que m'ha quedat per veure... i sé que no vui enyorar-te... així que començaré a inventar-me un viatge que farè tant aviat com trobi quatre dies seguits sense feina ni festes de guardar, per què les multituts si són massa m'estresen... i en tot cas... ara si... buscaré un llibre que m'atrapi!